LES DESVENTURES D'UN LLIBRE VAGABUND

Fitxa tècnica

AUTOR: Paul Desmond

EDITORIAL: Empordà

ISBN: 

9788497874182

PREU: 12€

ANY D'EDICIÓ: 2010

EDICIÓ: 1ª edició

Sinòpsis

El llibre “Les desventures d'un Llibre Vagabund” ens explica l'història d'un llibre que és imprès el 17 de Juny de 1983, escrit per un escriptor francès anomenat Marc Pessin. Aquest llibre explica la vida del llibre. Els seus primers dies està en una caixa on hi han uns rosegadors, les rates. Després l'envien a una llibreria a Paris on s'hi està bestant temps, ja que el botiguer cada vegada que venia un llibre en treia un de nou de la caixa i ell estava situat al final de la caixa.

Fins que un dia van comprar aquest llibre,era un home que havia sigut un bon esportista, i a casa seva tenia fotos de les Olimpiades. A partir d’aquí l’home el deixa en una estanteria on estigué al costat  d’un llibre d’aventures de Tom Sawyer. A partir d’aquí va anar viatjant per llibreries de grans magatzems, llibreries amb llibreters que s'estimen els llibres, són alguns dels paisatges que descriu el protagonista. També passà per persones com Anna Karènina, Dac kapital.

Finalment acaba triturat en una trituradora que té boca de màquina de tren.

Crítica

L'autor presenta una proposta molt original al donar vida a un llibre que parla pensa i opina. L'autor   es nota que estima els llibres així com la cultura i la vida. El relat, a més a més, és molt àgil, i la narració avança suau i sense entrebancs fins i tot amb les parts assajades sobre els diversos aspectes del llibre que s'enllacen sense complicar en cap moment. M'ha agradat el fet de que el llibre tingui vida, opinió i pensament, tot i que acaba com la majoria de llibres: en una deixalleria, un mercat de segona mà, amb gent que no els agrada llegir o potser no entenen la llengua com amb gent que els agrada molt la lectura, però finalment la major part dels llibres acaben sent paper reciclat amb un triturador.

poemes visuals

Realitzat al 1971.La clau té un alfabet enlloc de les serres ,les lletres són ara la clau que ajudarà a obrir noves portes.

"Cap de bou", realitzat al 1969 i editat al 1982. Brossa li dóna la volta a la "A" i descobreix un cap de bou, una figura omnipresent a la nostra cultura.

Comentari del poema

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) escriptor barceloní d'extracció humil i esperit rebel. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també importància com a redactor d'articles de crítica social. Ell era enèrgic i impulsiu i això contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
‘’Drama en el Port’’ esta dins de ‘’Poemes en ondes hertzianes’’. Escrit el 1919.
El tema del poema es difícils d’escollir perquè no té un tema en concret, podríem dir que es la descripció d’una sèrie d’imatges.
El poema descriu escenes realistes però que l’autor els hi dona un espai surrealista,(llums), són sensacions, llum del port, vaixell, gent pujant al port...
I només podríem dividir el poema en una part.
Les tècniques avantguardistes les trobem en llocs com: el mascle transatlàntic , daga...són coses relacionades amb el motor. També trobem que depèn quina paraula l’escriu per interpretar el moment com: tràngol i el tro. També perquè descriu les llums surrealistes.
Aquest poema te moltes personificacions de l’espai. Algunes de les figures retòriques són:
La boia inquieta és una personificació.
La claror dels homes altre personificació.
També s’ha de dir que el poema te en bastants frases hipèrbatons, es a dir canvi de l’orde de la frase.
El poema descriu del port .L'autor ha tingut una vida on el port ha pres un paper molt important,i per això tenim aquest poema. Ell no volia vida al port, volia un altre feina, però quan mirava al seu entorn i ell sentia que aquell era el seu mon. També parla entre versos de els emigrants, com s’empenyen entre ells per anar-se’n a buscar una vida millora altres indrets.

Els dimarts amb Morrie

Entro a l'aula, m'assec,i em limito a dir el meu nom: Morrie. Em miren amb cara de preguntar-se quina serà la meva següent frase, però els deixo amb l'intriga. Al cap de un minut, el noi més alt de la classe, descobrint que és el més graciós, em diu el seu nom: Pau. Primer, unes quantes rialletes per no deixar malament l'intent desafortunat de trencar el gel, però es calmen ràpidament al veure que no hi ha cap reacció per part meva. Es crea un gran silenci i es començen a sentir alguns esbufecs de superioritat per part d'aquell noi tan alt i certes preguntes d'incertesa per part del company d'aquest noi.Ho ignoro completament.

Contemplo a alguns dels alumnes com comenten que es comencen a posar nerviosos, amb el meu silenci tant perdurador. Quan dirà alguna cosa vostè?, pregunta en Pau. Es belluguen impacients pel meu canvi de postura i la meva intenció a dir les segones paraules,però em limito a mirar el rellotge,i guardar més silenci. Alguns alumnes guaiten a fora per la finestra, fent veure que estan interessats en altres coses, però sé perfectament que el meu silenci és el personatge. Això duran uns bons trenta minuts, fins que finalment ,decideixo trenca el gel amb un xiuxiueig:

-Què passa aquí? -pregunto.

Aleshores comença lentament una discussió _que és el que havia volgut tota l'estona _sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

Sóc molt prim.

Sóc molt prim? La gent es pensa que ho sóc?de veritat que es pensen que sóc molt prim? No poc agraciat, ni poc afavorit però molt bon noi,oi?Ni normalet tirant a lletget, ni gens guapo però té un no sé què, no? Sóc molt prim ? Espantosament, fastigosament molt prim? M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva flaquesa en tota la seva esplendor. No és tan greu ,oi? O si?

No seran pas els primers que ho faran,oi que no? Comentin el meu aspecte però no amb massa gent, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics però ho han de fer discretament, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Fixin-se millor, no creuen?

Sóc molt prim.

Sóc molt prim .Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc molt prim. No poc agraciat, ni poc afavorit però molt bon noi, ni normalet tirant a lletget, ni gens guapo però té un no sé què, no. Sóc molt prim i punt. Espantosament, fastigosament molt prim. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva flaquesa en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc una paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.